sábado, 25 de enero de 2014

El meu PLE

Dir primer de tot que l’entrada d’avui és una entrada especial. L’última entrada d’aquesta assignatura, bases didàctiques. Per aquest motiu no serà com les anteriors, de caire teòric però alhora reflexiu, sinó que serà més emotiva. 


Al principi de tot, quan vaig començar la carrera d’educació primària, no la veia com la veig ara. Encara que només han passat quatre mesos (o potser menys), la meva visió del què era l’escola, del què era l’educació, com es donava una classe, etc. ha canviat radicalment. Aquest progrés en el meu pensament el podem apreciar amb la diferència de les primeres entrades (especialment amb la primera) i les darreres. Tenia una actitud de desconfiança davant aquest canvi d’escola, em preguntava com anava a ser factible i com seria una escola que no fos la que jo mateixa havia viscut, on el professor ensenya, instrueix i els alumnes assimilen i memoritzen els coneixements per a l’examen. Tots coneixem aquesta escola. Però, quan vaig arribar a aquesta classe em van dir que això no seria així, que aquell no era el futur, els llibres de text estaven gairebé prohibits en aquest nou model educatiu. Ara ho penso i no puc evitar riure. Per què? Perquè m’enfadava, sentia una gran impotència, no podia creure el que em deien, no ho veia. Era acabar les classes i reflexionar fins arribar a casa, empipada de tot. Però, ara ja ho veig, allò que pensava que seria impossible s’ha convertit en la meva visió de futur. Una escola constructivista, una escola per a tots que respecta les diferències, que fa de l’alumne l’autèntic protagonista. Una escola que, ara que la conec més bé (de la qual he parlat en entrades anteriors), desitjaria que hagués estat la meva quan jo era petita.

Durant els següents dies, el meu coneixement anava ampliant-se. Donàvem coses noves i les relacionava amb les que ja sabia. Coses com, per exemple, l’informe La educación encierra un tesoro Delors (1996), el model TPACK, els 10 principis psicopedagògics, etc. He après molts de continguts i, el que és més important, els he après de manera significativa. Com hauria de ser tot aprenentatge. Allò d’estudiar per, l’endemà, oblidar-te’n de tot hauria d’estar prohibit. El que aprenem perquè ho hauríem d’oblidar? Si el que es suposa és que ho hem après! Aquest oblit és un clar signe de que les coses no van bé, no les estem fent bé i han de canviar de manera urgent. 

Llegia molt. Llibres i articles d’autors com Zabala, Tonucci o Neus Sanmartí han ocupat una gran part del meu temps. Però no m’importava, m’agradava veure créixer el meu coneixement (i més sent un tema que m’interessa com és l’educació). També buscava recursos per Internet com poden ser vídeos, entrevistes o imatges per incorporar a les meves entrades. Reflexionava molt també i quan havia extret les meves conclusions i havia lligat els coneixements amb els anteriors em disposava a redactar la nova entrada.

He de dir que és curiós estudiar una carrera que tracta precisament de l’estudi. Però no hi ha res més meravellós (o almenys per a mi). Veure com tot canvia al teu voltant, tot (o quasi tot) el que creies mor i sorgeix una nova visió, una nova manera d’entendre l’educació. Estudies per a una professió que ja has “viscut”, amb la qual has estat en contacte tota la teva vida a primària, secundària, etc. Però ara toca un canvi de rols i, per tant, un canvi de normes. Les coses han de canviar, però canviar per a millor.

A continuació adjunt el meu PLE (entorn personal d’aprenentatge), que anteriorment he descrit un poc.


I ja no em queda res més a dir, només donar les gràcies. No és un adéu, és un fins aviat.

jueves, 16 de enero de 2014

Arriba a Twitter el gran debat! A favor o en contra de l'escola tradicional?

El passat dimarts 14 vam realitzar el debat a classe de bases didàctiques. El tema era: escola tradicional versus escola constructiva.

La setmana anterior, realment, ja va començar aquest debat però únicament utilitzant la xarxa social Twitter. Havíem d’emprar l’etiqueta #edubateeiv per realitzar aportacions al debat. Es va dividir la classe en dos, una meitat estava a favor de l’educació tradicional mentre que l’altra estava en contra. Durant tres dies vam twitetjar arguments i vam contestar als companys. Dissabte es va produir un canvi de rols, els que estaven en contra ara passaven a estar a favor. En aquests tres dies més (fins dimarts 14), el debat va ser especialment actiu (o almenys per la meva part). Ens havíem posat totalment en el paper i teníem ànsia de guanyar.

El dia 14, ens vam col·locar a classe al voltant d’una taula, cadascú amb el seu ordinador. Ara el debat era cara a cara i, tots els twits anteriors havien augmentat les ganes de començar. Cada grup volia tenir tota la raó i volia la victòria. Al mateix temps que debatíem, havíem de twitetjar convertint-nos en persones multitasca. La fi del debat va arribar ràpidament i tots ens vam quedar amb les ganes de continuar.

Fotos extretes de Twitter (#edubateeiv). Aportades per la professora Gemma Tur Ferrer.







Personalment m’ha sorprès molt aquesta activitat. He de dir que m’agrada molt debatre, però no pensava que em posaria tant en el paper i que estaria tan animada i “picada”. Per això dir que ha resultat una de les millors activitats que he fet aquest curs ja que, a més de practicar i revisar molts dels continguts donats a l’assignatura, desenvolupàvem l’esperit crític i ens feia pensar altres arguments, és a dir, altres característiques de l’escola tradicional o de la constructivista que no havíem dit a classe.

El fet d’haver de defensar una i altra posició, ha reforçat molt la visió que tenia d’ambdós estils d’educació.

Abans d’aquesta experiència, no disposava d’un compte amb Twitter. Malgrat això no he tingut cap obstacle, degut a la facilitat de maneig i l’intuïtiva que és. Potser ha ajudat l’experiència que tinc utilitzant la xarxa social Facebook. No sé si tornaré a utilitzar Twitter en un futur amb fins personals, però aquesta activitat m’ha donat alguna idea a l’hora de realitzar algun debat amb els nens. Encara que no crec que el pogués arribar a fer amb nens de primària a causa que són molt petits i no utilitzen les xarxes socials i, en el cas de fer-ho, els pares potser no hi estan molt d’acord. Però, allò que sí podria fer, seria un debat via internet emprant una altra eina com una wiki, Google Drive o un blog.

Sigui com sigui he de valorar molt positivament aquesta experiència.

A continuació vull adjuntar alguns twits que vaig realitzar: