El rol del mestre

Aquesta setmana a Bases Didàctiques hem comentat una mica sobre el rol del professorat. Una professió que presenta tanta diversitat de docents, cadascú amb la seva personalitat i la seva manera d’entendre l’educació, però tots amb un objectiu comú.

Un professor s’ha d’enfrontar, dia a dia, a situacions molt diferents i imprevisibles. Això suposa que, per molt preparat que estiguis, mai ho arribaràs a estar del tot, ja que hauràs d’assumir riscos, hauràs de prendre decisions i respondre a preguntes que no esperaves en qüestió de segons. Aquest fet, és potser, una de les coses que més m’agradin de ser docent i que, mitjançant la lectura de Jaume Carbonell, m’he adonat encara més del que suposa. És una emoció constant, és rompre la monotonia aparent, és vida, ja que mai saps el que pot passar.

Un bon professor ha d’escoltar i conèixer els seus alumnes, saber què hi ha al darrere, conèixer les seves capacitats i les seves preferències. Ha de saber, com diu Carbonell, educar a través de l’amor i la confiança, perquè només així podràs fascinar-te amb el fet de ser mestre. Transmetre l’emoció pel saber, l’emoció que has de viure cada dia també fora de l’escola sent curiós llegint, informant-te, conreant-te. També ha de tenir habilitats relacionades amb el procés d’aprenentatge. Ha de ser innovador, no ha de tenir por. Ha de defensar els Drets Humans, el benestar de la humanitat, el respecte a la diferència. Utilitzar les TIC, introduir-les dins i fora de l’aula. Però, sobretot, deixar una forta empremta en els nostres alumnes, això es el que més m'apassiona i el que vull aconseguir en un futur.

No aspiro (i ningú hauria de fer-ho) a ser una mestra més, que va a classe, realitza la seva feina i prou. Tampoc a anar a queixar-me de tot ni a abandonar-ho tot deixant de banda noves propostes. De professors així hi ha molts, jo mateixa n’he tingut més d’un, i això no pot ser. El mestre és aquell que t’acompanya i t’ajuda durant la teva vida escolar, no ha de ser un desinteressat amb el que fa, ja que no hi ha res que desmotivi més. Per això, i gràcies a aquestes lectures com les de Jaume Carbonell o Antonio Zabala, cada vegada m’adono més que aquesta professió és la meva. 

Un bon professor del segle XXI, ha d’emprar les noves tecnologies. Avui en dia existeixen molts recursos que donen grans possibilitats per l’intercanvi i la cooperació. Això em fa parlar sobre el model TPACK: un model de professor que és capaç d’emprar les TIC tenint uns coneixements, un contingut i unes habilitats com a pedagog. És el nou mestre, el mestre 2.0. El mestre que m’agradaria ser. La tecnologia és una realitat, ens agradi o no, i una realitat que evoluciona a una velocitat alarmant. Per això hem d’emprar-la i hem d’ensenyar a emprar-la. Reproduir vídeos, mostrar imatges, utilitzar la pissarra digital, fer activitats amb els nens utilitzant eines digitals, etc. Hi ha una gran infinitat d’opcions que, com es realitzen amb l’experiència podent realitzar projectes, etc. són de gran ajuda en l’aprenentatge i assimilació de continguts alhora que aprenen a utilitzar programes de l’ordinador.

La meva experiència com alumne va ser més aviat pobre amb les TIC, simplement anàvem una vegada al mes (o menys) a la sala d’ordinadors per realitzar activitats amb “aula-clic”. La meva experiència com a futura mestra serà integrada amb les noves tecnologies perquè m’he adonat de la importància del model TPACK i és un concepte que m’agrada molt. 

El rol del mestre és molt difícil, però això es compensa amb totes les bones vivències i tot allò que t’aporten els teus alumnes. No només ets mestra per ensenyar, també ho ets per aprendre.

Fotografia pròpia (Cristina Ribas)