domingo, 10 de noviembre de 2013

El currículum de primària

La setmana passada, a bases didàctiques, vam parlar sobre el currículum escolar de primària. Què és, les seves característiques, les seves funcions, etc. i m’agradaria compartir amb tots vosaltres tot això i les meves reflexions.

Kids asking if the prehistoric fish is dead


El currículum inclou el què i el com s’ha d’ensenyar, també, orientacions sobre com s’ha d’avaluar. És un document on figura tot allò que s’ha d’aprendre i on s’expressen les finalitats de l’educació. Els elements del currículum actual són: objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació.

Es basa en quatre fonts: la sociològica (decideix quins continguts són importants segons la societat en la qual vivim), l’epistemològica (analitza els coneixements prioritaris de cada ciència), la psicològica (relacionada amb “com aprenem”) i la pedagògica (relacionada amb “com ensenyem”).

El currículum és únic per etapa, tenint les seves metodologies i continguts propis. Sent iguals per tothom. També és obert, ja que els professors, a partir del mínim que s’exigeix, el poden ampliar, organitzar, etc. Per tant, és flexible i descentralitzat, ja que no ho decideix tot el ministeri sinó que passa per tres nivells de concreció que el modifiquen i el tanquen.

Aquests nivells són, segons la LOGSE, el ministeri i les comunitats autònomes, l’escola i, per últim, l’aula. Cada any, el darrer nivell (l’aula), adequa el currículum a les necessitats i capacitats dels alumnes. En canvi, el primer i el segon nivell es mantenen estables.

La LOGSE concreta tres tipus de continguts: els pràctics (procediments), els teòrics (conceptes, fets i principis) i els actitudinals (actitud). Va ser la LOE que va introduir el concepte de les competències bàsiques (saber aplicar els coneixements a situacions de la vida real).

Amb aquesta introducció teòrica, vull remarcar la importància de tenir un bon currículum. Fruit de la col·laboració de tot l’equip docent que reflexioni sobre tots els aspectes. 

Jo, quan anava a l’escola, mai m’he preguntat res relacionat amb això. Era massa petita. Potser sí que em preguntava el perquè donar uns continguts concrets. Ara veig clar que aquests continguts figuraven al currículum i que es donaven per alguna raó. No pel simple fet d’estar al llibre de text (vull pensar). Allò que aprenia, era el resultat d’un acord entre el claustre amb influència del ministeri, on s’establia quins coneixements eren rellevants per la societat on em tocava viure.

Vull citar el currículum ocult. És aquell que el mestre transmet sense adonar-se’n. Certs valors, idees, etc. que té i, de forma inconscient, apareix en algun dels seus missatges. Missatges que són apresos pel nen. La cura que hem de tenir sobre aquest currículum és vital. Quan sigui professora, aniré amb molt de compte de no transmetre aquest tipus de missatges. Tot ha d’estar planificat. No pots dir a un nen una cosa com si fos el teu germà, has de pensar el que dius i el que transmets dient això.

El currículum, com he esmentat abans, agrupa tant els continguts pràctics, com els teòrics i els actitudinals. Tots ells s’han d’estudiar de manera conjunta i seguint una diversa metodologia. Però sempre implicant al nen amb allò que fa, realitzant una educació significativa, inculcant valors sense haver d’explicar-los, simplement sentint-los. Recordant conceptes per l’assimilació, no per la repetició. I practicant tots aquells coneixements mitjançant jocs i projectes, mitjançant l’experiència.

Per tot això, un/a bon/a mestre/a, com esper ser algun dia, ha de comprendre la importància del currículum. Aquest ha de pensar en els nens, en com aprenen, en què han d’aprendre. No en allò que la societat, a vegades, ens vol imposar. Hem de confeccionar, entre tots, un currículum encaminat a l’educació significativa, a la vertadera educació. 

Abans d’aquesta classe de bases didàctiques, no m’havia adonat de tot això. Ha d’existir aquest document que serveixi de guia, però que sigui una bona guia. Cada vegada vaig canviant una mica més la meva mentalitat, una forma de pensar cada volta més propera a la de mestra i, això, m’agrada massa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario